diumenge, de febrer 26, 2012

Prediccions per al 2012. La política (3)


La política
Predicció 5. La reforma laboral. Feta amb l’excusa, i mentida, de millorar el nombre de llocs de feina només tindrà efectes de desigualtat. No es crearan llocs de feina en el seu conjunt, sinó tot el contrari. La reforma laboral només té un sentit: atorgar als cobdiciosos tot allò que desitgen. En món s’animalitzarà.
Aquesta predicció és totalment errònia com es desprén de mirar els estudis sobre desigualtat. El fet que s'hagi ampliat molt la diferència entre el 20% més ric el més pobre és obre exclusivament dels "radicals". Les polítiques sobre igualtat estan totalment encertades, clar que sí!


Predicció 6. La llei. Cada vegada apareixerà més clar que la llei està feta amb l’objectiu d’oprimir les classes més desafavorides i, de retruc, per a castigar a tots aquells que, sense ésser classe desafavorida, recolzen la idea d’aconseguir més justícia social. Els escàndols en les sentències no afectaran la vida moral perquè la via i la moral hauran desaparegut (i se’ns acudeix algun exemple recent d’això)

dimarts, de febrer 21, 2012

Als estudiants valencians (i no valencians)

"Però és clar, només feia algunes setmanes que eren al Lager, encara no havien après que al Lager no es feien preguntes"
LEVI, Primo. (2008). Si això és un home. Barcelona: Edicions 62 (una edició de butxaca), p. 207.
Per cert, un dels llibres triats en una edició italiana sobre els deu llibres que més influència han exercit a Itàlia. El vaig llegir al suplement de La Vanguardia dels dimecres.

No s'assembla tot molt al franquisme?

diumenge, de febrer 19, 2012

Els Gaudí Goya

Em sembla molt injustes les crítiques a Joel Joan i a Xavi Mira per la gala dels premis Gaudí. No tant perquè m’agradés, que no em va agradar massa, com pel fons de la qüestió: ficar-se amb els polítics és populisme, humor groller. L’any vinent, que la faci un altre a més gloria del govern dels millors, que ha actuat tan responsablement amb les retallades com amb Spanair. La crítica és fonamental en la democràcia. Tota la crítica. Allà hi eren el President, el Conseller, la Terribas... S'esperarien una gran rebuda. No els va agradar. Potser a mi tampoc. Però la gala va expressar el que pensa molta gent. I això jo no sé si és populisme, ni que té de dolent el poble. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Ja veurem com els Goya van d'una altra manera.

dilluns, de febrer 13, 2012

Mas-Colell, Barbeta i Spanair

Bé, el tema ha estat estrella aquests dies. Un tema estrella que s’ha estrellat en la misèria de les reflexions. Vull dir, que reaccionem com un ramat; molt de cos i poc de cap. O no? El govern dels millors, amb el millor economista del món, el senyor Mas-Colell ens diu que van “invertir” 200 milions d’euros en Spanair. Invertir? Però això d’invertir no us sona estrany? Un govern és una empresa privada? Sí és empresa privada, per quina raó s’externalitzen serveis? Com sigui, em crida molt l’atenció alguna circumstància d’aquest tema. Té, com sol dir-se, un aire de família.

1. 200 milions són molts milions en una època en la què se’ns parla de retallades de la despesa pública, i es predica la seva necessitat. Una inversió fallida de 200 milions sembla una important inversió i una important fallida. Ha sortir malament. Per quina raó? Era una inversió segura? Relativament segura? Sí, ja sabem, segur no hi ha res a la vida, però quin era el risc que s’assumia amb la "inversió"? Del zero al 10, quin? Se’ns diu que s’havia de fer, però on són els arguments? On són els arguments de pes?

2. Una inversió d’aquest tipus, qui la fa? El govern, o les persones del govern? Un país, o les persones que governen un país? Quin acord hi havia de la classe política, triada democràticament a les urnes? Existia un cert consens? O no existia?

3. Haurien de tenir una llei (aquesta pregunta va dirigida a aquells que com els tertulians de la ràdio, com el senyor Jordi Barbeta, reclamen una “llei de vaga”, com si fos prioriària en el bullent d'Spanair) que fes que aquest tipus d’inversions fossin avalades personalment? Sí, personalment, perquè ja sabem que quan et jugues els quartos dels altres, en època de retallades especialment, és més fàcil minorar psicològicament els riscos. Ningú voldria governar? No, no... sempre hi ha gent disposada a governar.

4. Si es tracta d’una inversió, com s’ha dit, una inversió de país (de quin país i servint a quins interessos?), quines eren les contraprestacions? Què es podia obtenir? De quans diners parlem? A qui beneficiaria aquests diners? Quans llocs de feina es generarien? Quina riquesa en general i com es distribuiria? Em temo que aquestes dades són importants. I em temo que la resposta no seria gaire popular. Potser no tants llocs de feina com pensem, potser no gaire redistribució en els guanys econòmics. Com sigui, això s’hauria d’explicar. I ja que parlen economistes, haurien de demostrar, perquè no es pressuposa, que actuen com a científics i no pas com a ideòlegs. Però respostes a aquestes preguntes, ni una. Ni dels economistes del govern dels millors, ni dels tertulians, "funcionaris al servei del que hi ha", que són, aquests, precisament els funcionaris que sobren.

5. Si el govern ha de ser una empresa, no caldria externalitzar els càrrecs de President de la Generalitat i dels consellers i altres càrrecs? Perdríem democràcia, però quina democràcia perdríem?

dijous, de febrer 09, 2012

Prediccions per al 2012. La política (2)

Una predicció que, si som sincers, és per als propers anys. El treball s'acaba. Desapareix. Caldrà reinventar noves fornes de guanyar-se la vida. Per cert, apart filies i fòbies, la fin no justifica els mitjans, ni per molt famós i poderosos que es sigui es pot passar per sobre de la llei. No ens n'alegrem de la condemna de Garzon,, clar, però ens n'alegrem de la vigilància sobre el compliment de les lleis, especialment per aquells que l'han d'administrar.De Camps, estaen temptats de desbarrar, però crec en l'administració de justícia i respecto els dictamens. La ètica, però, ja és una altra cosa. I en l'ètica Camps ha quedat retratat. Vaja, s'ha passat vint pobles.

La política
Predicció 3
. L’atur. Augmentarà dràsticament l’atur, fet que farà augmentar el nombre d’enginyers de l’engany, publicistes i professionals de l’estadística o cuiners de les matemàtiques. No s’aconseguirà enganyar massa ni massa bé. Sí s’enganyarà als “lectors d’un sol llibre” (és a dir, els que elaboren el seu pensament en sintonia amb el que se’ns explica en els mitjans de comunicació, inclosos els periòdics estrangers, of course). Final de la societat laboral i també de la societat de l’oci. Lo “Del paro al ocio” de l’estimat Luis Racionero ja fa temps que ha caducat en la seva veritat. Final de la societat laboral: no recuperarem ni la meitat de l’atur aconseguit, per moltes trampes que fem. Inici de la societat penitenciària. Bé, Bauman ja ha anat donant alguna pista. Poques pistes i molts premis; la relació entre pistes i premis us la deixo imaginar.

dissabte, de febrer 04, 2012

Prediccions per al 2012. La política (1)

La política
Iniciem ara, una secció dedicada a la predicció política. Molts i moltes pensaran que això és ciència ficció, més o menys com la cultura que professen. No podent veure la predicció creuen en una cosa tan esotèrica en els temps que corren com la societat del “pleno empleo”. Escoltem la ràdio i veiem que no saben per on naveguen. Llegeixen un llibre d’un venedor de llibres, i no saben per on naveguen, ni ells i l’escriptor del llibre. Aneu a Benjamin, a Bauman, a Rifkin o a Kerouac, però deixeu La Vanguardia com a complement. Començareu a entendre coses. Per això, el senyor Criteri, il.luminat o no, prediu preclarament. Més del que ens pensem.
Per cert, l’altra dia una ex-alumna va venir i em va dir: “Albert, quan l’explicava ala meva parella el que ens deies, se’n reia. Ara, ja no es riu”. I sense tarot; només llegint i fent el camí de l’exili de Walter Benjamin. Lo flipes.

 
Predicció 1. Reducció dràtica dels polítics. Assistirem a un suïcidi “professional” col•lectiu dels polítics. Les pròpies polítiques impulsades pels polítics faran minorar el nombre de polítics.
Comentari. Com és possible? Doncs, fàcil. La resposta en una paraula: egocentrisme. En una altra: xuleria. I encara en altres: falta de formació, d’humilitat, de valors (positius). No tots els polítics ni totes, clar. Parlem d’una tendència. Generalitzem. Però, ja se sap, mana ma majoria, com és natural i fins i tot desitjable.Tothom pensa que és millor que els altres, i que el que els passa als altres s’ho tenen merescut. Això l’anomenem procés d’individualització. Ho dic per qui només té la cultura dels mitjans de comunicació de massa i que, creient-se molt crític, acaba sent un lloro al servei del que hi ha. Procés d'individualització, repeteixo. Al professorat, no cal dir-ho, també ens passa.
Jo diria que Rosa Luxemburgo i Marx ja havien dit quelcom sobre això.

Predicció 2. Les retallades. Les retallades d’allò públic faran que cada vegada necessitem menys polítics dedicats a allò públic, la qual cosa serà positiva pel benestar d’alguns i per desgràcia de molts. Comentari. Algun polític es penedirà quan necessiti un servei que ell ha col.laborat a destruir.

dijous, de febrer 02, 2012

El desconcert de CIU amb la nevada

Bé, estic sentint al senyor Conseller Felip Puig declarant que els centres educatius obriran amb normalitat. Ho diu amb tota la lògica de la lògica. Ah! Normalitat en els centres educatius? Caos és el que jo preveig. Caos, caos i caos. Si es preveu una gran nevada els professors i mestres no es podran desplaçar als centres educatius. Classes sense mestres, sense professors.
Miau, miau.